Reggie és l’executiu d’una empresa de gelats i postres en general no gaire satisfet amb la seva vida, una vida monòtona i sense gaire més interès que parlar amb una merla albina que de tant en tant el visita al jardí de casa seva. Amb dos fills ja alliberats, la gran viu feliçment i avorridament casada i te dos nens d’allò més repel·lents i el petit viu amb l’esperança de convertir-se en actor mentre els pares el mantenen. Ell viu amb la dona, una dona maca, del que està enamorat però amb la que tot s’ha tornat monotonia.
Pres per aquest ensopiment generalitzat cau en una mena de depressió que fa pensar a qui l’envolten que s’està tornant boig, de fet la novel·la comença en el mateix moment que anomena a la seva pròpia sogra com hipopòtam. A partir d’aquí trobem una obra mestra del humor britànic on és fàcil d’imaginar les mil i una que li passen a Reggie i com de la seva imaginació surt la solució als seus problemes d’insatisfacció i fins i tot impotència: morir per tornar a néixer.
És així com s’inventa la pròpia mort i com reapareix interpretant tot un reguitzell de personatges a quin més imaginatiu i disparatat i tot per a acabar de l’única manera que podria acabar.
Un llibre genial basat en una història més genial encara que ens transporta a la comèdia més purament britànica dels anys setanta, de fet, llegint per internet, resulta que d’aquest llibre va sorgir una sitcom que en el seu moment va tenir gran audiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada