La sombra del ciprés es alargada. (llibre)

Novel·la commovedora, enriquidora, tendre i dura alhora amb un llenguatge ric, propi de l’autor, amb la capacitat de fer plorar i alegrar-se, Una obra magistral on és fàcil reconèixer-se i identificar-se amb qualsevol dels seus personatges, uns personatges propers i que creen empatia, una empatia per simpatia o per tot el contrari.
El protagonista, Pedro, és un nen orfe que no ha conegut els pares. Ha passat els primers anys de la vida amb el seu tiet, una persona distant i dedicada a la seva feina, per la qual el nen no és més que un destorb, per això decideix deixar-lo en mans d’un mestre d’Àvila perquè l’eduqui i el prepari per a la vida. El primers mesos a casa del mestre seran durs encara que poc a poc s’integra a la vida familiar amb un home, una dona, una filla i una gosseta, una gosseta entranyable, però sobretot el marcarà l’aparició a la casa d’un altre nen, l’Alfredo, que porta amb ell una història potser tan trista com la seva. Es faran inseparables i per Pedro es convertirà en alguna cosa més que un amic, serà la seva ànima bessona. Però el destí farà que es separin. Una separació traumàtica, una més per en Pedro que es torna a veure sol malgrat la família del mestre cada cop més es converteix en la seva família a pesar de la distància. A conegut l’estimació però l’ha perdut.
Acaba la seva formació i comença l’etapa universitària. En contra del que pensen el seu mestre i el seu tiet ell tria la carrera naval, vol ser capità de vaixell per no haver de tornar a sentir-se arrelat ni vinculat a cap ésser humà. Va a Barcelona on viurà amb el seu tiet fins que acabi la carrera. Passen els anys i ja és capità i amb el seu títol comença una nova vida, la vida que ha triat. Una vida que el porta de port a port sense arrelar-se a enlloc ni a ningú. Viu la misèria humana de la primera gran guerra en primera persona i coneix de prop la mort. Viu turmentat per la cruesa humana.
Continua navegant i un fortuït incident al mar el porta a conèixer una dona que el marcarà de manera definitiva. Però la vida li te reservada una darrera sorpresa que acabarà de confirmar allò que de ben petit ja sabia i que li va inculcar el seu mestre: la vida era perdre i per a no perdre hauríem de prescindir de guanyar abans. Ell va provar de guanyar i va perdre, va tornar a perdre.
Commovedor final per a aquells que encara pensem que més val no guanyar per a no acabar perdent. Un final que no deixa de ser això, un final.