Sólo en Berlín. (llibre)

Berlin anys quaranta. Europa sota el jou del nazisme. Una parella alemanya perd el seu fill al front. A mort servint el seu país. La mare s’enfonsa, com totes les mares. El pare fa el cor fort, com tots els pares. Neixen els dubtes de si cal morir no pel teu país, per la teva terra, sinó pels deliris d’uns personatges grisos, més aviat negres, que juguen amb les voluntats de la gent imposant i dirigint els seus designis.
El pare és ebenista i treballa a una fàbrica estatal fent primer mobles, després capses per les armes, després taüts, qui sap si el taüt del seu propi fill i és membre del sindicat del poble. Com tothom. La dona és membre del sindicat femení i es dedica a cosir. És una dona, no dóna per a més.
Neix la insubmissió. No accepten la mort del fill, no l’entenen. Què fer?. No són valents. Què fer?. Faran postals. Ja no escriuran al fill, ara escriuran postals anònimes amb missatges subversius contra el règim nazi. La gent les trobarà i les passaran d’un a l’altre. Començarà una rebel·lió. Les postals van apareixent per la ciutat, però la gent que les troba no les passa. Les lliuren a la policia, a la Gestapo.
Comença la persecució del “Duende”, de l’autor de les postals. Apareixen personatges ombrívols, ciutadans d’una Alemanya podrida per dins i molt allunyada de l’estereotip de l’ari que el règim vol vendre. Persones que viuen com a rates i es comporten com a rates. No hi ha futur i per tant res no importa. La vida, què és la vida amb un pensament segrestat?, res, la vida és sobreviure.
La policia es mostra ineficaç per la seva prepotència. Fa servir uns mètodes on tot s’hi val, però el “Duende” no apareix. Només un parell d’errors i la mala fortuna porta a descobrir-lo. És llavors quan es desferma tota la ràbia nazi contra el seu propi poble. No és el nazisme contra Europa. No és el nazisme contra Rúsia ni tan sols és el nazisme contra els jueus o els gitanos. És el nazisme contra el seu propi poble, el nazisme contra aquells que no combreguen amb el pensament únic.
Un judici surrealista i l’amor de dues persones que saben que moriran i que ara, després del que han passat, només pensen en morir junts. Assumiran la sentència.
Una novel·la cruel que mostra la lluita d’una gent que també va patir la barbàrie nazi i la van patir des de dins. Una història d’amor i una història de supervivència. Una història de misèries i la història d’una guerra que no només va ser cruenta als camps de batalla o als camps d’extermini.