Juntos, nada más. (llibre)

Tres persones marginals en una París del segle vint-i-un es troben vivint junts en una immens pis vora la torre Eiffel. Cadascun amaga una personalitat totalment incompatible amb les altres però es fa la màgia.
El pis és d’una família burgesa vinguda a menys, una família tradicional i monàrquica allunyada no ja del segle actual sinó del passat i de l’anterior que te por de perdre el pis en mig d’unes cruentes batalles d’herència i que mentre es decideix que es fa amb ell envien el fill gran, Philibert, a cuidar-lo i vigilar-lo. Philibert és tartamut, tímid, extemporani i solitari i ven postals a les portes dels museus. Comparteix pis amb el seu antagònic Franck, un cuiner maleducat i malparlat afeccionat a les motos i a les dones que treballa sense parar. A les golfes de l’edifici viu una jove pintora, Camille, que no pinta. Una dona que vol oblidar el seu passat i vol viure desapareguda i desapercebuda. Treballa de nit netejant oficines.
Philibert i Camille es fan amics. Una nit de fred intens ell la rescata de les golfes i la porta a casa seva. La cuida i la cura d’una tremenda grip. Franck no vol que ella es quedi al pis. Es resigna i poc a poc els tres personatges es van unint en una estranya relació en la que cadascun lluita per al seu món.
Apareix un quart personatge, Paulette, l’avia d’en Franck per a la que ell viu i treballa incessantment però a la no sap transmetre els seus sentiments. Viu reclosa en una residència. I és l’aparició de Paulette la que fa canviar la relació de tots plegats. Trasllueixen els sentiments i van sortint de la closca tot un regitzell d’emocions que farà surar i sortir del pou els personatges que abandonaran el món dels perdedors.
Gran llibre ple d’emocions, un llibre que es pot llegir una vegada i una altra sense que per això perdi interès, un llibre de petits drames personals i de superacions però que no cau en el romanticisme i la dolçor empallegosa.
Igualment recomanable és la pel·lícula, que te la capacitat de transmetre el més bàsic de cada personatge sense allunyar-se el més mínim de l’autèntic argument de l’obra.