Un poeta que vol trencar la rutina de la vida diària busca una mica d’aventura i no troba res millor que marxar a Oxford, on va estudiar de jove. La casualitat fa que entri a una casa, es trobi un cadàver i rebi un cop. I a partir d’aquí i sense buscar-s’ho es troba al ben mig d’una aventura, una gran aventura.
Va a la policia a denunciar el fet però no troba l’escenari del crim, una presumpta botiga de joguines que sembla ser mai a existit. La policia el pren per, com a mínim, sospitós d’una gran ressaca. Una mica confós però totalment convençut del que ha viscut va a parar a la residència universitària i allà es troba un vell amic d’estudis i professor. Ell sí que el creu i decideixen d’investigar plegats el cas.
És a partir d’aquest moment que la novel·la comença a ser divertida i comença a destil·lar aspectes propis del humor anglès barrejats amb tocs molt, per dir-ho d’alguna manera, típics i tòpics de la societat universitària britànica tan disposada sempre a fer gal·la de la seva saviesa amb múltiples referències als clàssics de la literatura no ja anglesa sinó universals.
Entrem en una trama on es combinen una sèrie d’elements que portaran a resoldre el cas, un cas que comença amb el llegat milionari d’una excèntrica vella dama que deixa tot a la seva neboda amb l’única condició que reclami l’herència abans de sis mesos. En cas contrari es repartirà el botí entre un personatges triats d’una forma ben curiosa. I és així que els ingredients estan del tot preparats per a condimentar una novel·la que es podria catalogar entre policíaca i d’humor i on la majoria de situacions es resolen d’una forma força divertida i, fins i tot, esperpèntica amb uns personatges tan fàcils d’estimar com d’odiar per la seva ingenuïtat i alhora enginy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada