Una novel·la que va guanyant a mida que avança la trama i en la que es descriu la vida d’una família victoriana que s’endinsa en un nou segle, el XX amb les seves guerres i les seves inquietuds.
Tot comença quan una guionista que prepara una pel·lícula sobre la mort d’un famós poeta s’entrevista amb l’única supervivent que va protagonitzar els fets. Ella és Grace, la donzella d’una de les filles de la família Hartford i que va viure en primera persona l’auge i caiguda d’una saga que, possiblement, no va saber adaptar-se al nou segle. El testimoni de Grace es converteix en el fil conductor del llibre.
Mitjançant els records de la donzella coneixem una forma de vida, descobrim amors i amistats i desvetllem infidelitats d’una societat i una cultura anglesa que manté les seves tradicions perseguida per uns drames que mira d’amagar.
La novel·la passa per uns moments inicials que causen una certa indiferència. No passa res, només uns personatges curiosos i alguns odiosos que a mida que va avançant la trama agafant protagonisme. Però arriba un moment en que tot madura, tant els protagonistes com l’argument i la lectura es fa imprescindible amb un final molt digne i propi de l’autora, de l’obra i de la protagonista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada