Ombres en el temps. (llibre)

Crònica sentimental de la lluita de la família Cerón per a sobreviure en una Barcelona dels anys quaranta que rep multitud d’immigrants amb la promesa de una vida millor.
El pare de família ja fa quatre anys que és a la ciutat i amb una vida mínimament estabilitzada amb una feina i un sostre compartit amb uns cosins del poble aconsegueix feina per a la dona i les dues filles adolescents i una escola per al fill petit perquè aquests puguin emprendre el viatge cap a l’esperança des d’un petit poble de Múrcia. Però res serà fàcil. Només arribar són detinguts per no tenir els papers en regla i passen unes hores d’incertesa fins que tot queda aclarit i són posats en llibertat. La família s’ha tornat a reunir. Només falta el fill gran que està acabant el servei militar. A partir d’aquí comença la veritable lluita per a sobreviure, adaptar-se a la nova vida i esborrar records d’una guerra que va acabar amb moltes coses perdudes però no oblidades.
Una novel·la que es podria catalogar de costumista i que a alguns, fills d’immigrants, ens evoca reunions familiars i tardes d’intimitats i franquesa amb els pares o els avis quan aquests explicaven els seus records amb certa nostàlgia malgrat les dificultats que van haver de superar. Potser la novel·la peca en certs moments de dramatisme i sembla com si en ella s’hagués fet centrar totes les misèries d’aquells primers immigrants en una única família, però resulta d’agradable lectura encara que potser manca alguna petita concessió a la parla murciana amb alguna expressió en “versió original” que a alguns ens hagués apropat una mica més als personatges.
És un llibre molt recomanable per als fills d’aquells immigrants i sobretot per a aquells que ara rebutgen i volen expulsar d’aquesta terra d’acollida a les noves fornades de famílies que han vingut pel mateix motiu que ara fa més de seixanta va portar als seus avis i pares i que representen els veritables “altres catalans”.