Mancança

Mira però no veu. Mira el cel, mira l’horitzó i mira el mar però no veu. No veu ocells, no veu la lluna, no veu dofins.
Agafa però no abraça. Agafa els nens, agafa els animals i agafa els amics però ja no els abraça.
Respira l’aire però no nota les olors. Flors primaverals meloses, xemeneies hivernals fumejants, terres tardorals humides i fruits estiuencs madurs, però tots ells sense aroma.
Trepitja la terra però no deixa petjada. Camins de terra, neu verge i platges arenoses no recorden el seu pas.
Ajup el cap perquè no vol aixecar-lo i no veure el cel ni olorar les flors. Ajup el cap i no mira enrere perquè les seves passes ja no deixen petjada. Li falta quelcom per poder veure, per poder olorar i per crear rastre, per crear records. Li falta quelcom que va tenir i que ja no te. Li falten cinc paràgrafs per a ser feliç.