La tierra silenciada. (llibre)

Una parella feliçment enamorada passa un cap de setmana d’esquí als Pirineus quan es veuen sorpresos per un allau en ple descens. Després de molt de temps de convivència és la primera vegada que es separen ni que només sigui com a conseqüència d’un accident.
Ella lluita per sortir de sota la neu quan de sobte ell apareix i la ajuda. Tornen a estar junts i il·lesos. Les pistes han quedat solitàries, potser han estat evacuades. El cas és que no hi ha ningú. Ni a les pistes, ni a l’hotel ni al poble. S’espanten davant la probabilitat d’un nou allau i proven d’arribar a la població més propera però tots els camins porten a Saint-Bernard. És igual que vulguin sortir per carretera o per muntanya, sempre tornen al poble, a Saint-Bernard.
Però tampoc és tan dolent. Tenen queviures, tenen l’hotel a la seva disposició, les pistes totes per a ells, els serveis bàsics funcionen i físicament es troben perfecte. Fan l’amor contínuament, mengen i veuen tot el que volen però alguna cosa no rutlla. Una estranya sensació de que el temps s’alenteix i de que alguns records i sensacions se’n van. Ella confirma el seu embaràs que ell desconeix mentre tots dos comencen a percebre que alguna cosa està canviant i que tot el que estan vivint no acaba de ser del tot normal.
Un seguit de somnis i de veus llunyanes i la sobtada aparició de la gossa d’ell que va morir fa molts anys els confirma que la seva existència a variat, que ara viuen en un altre món, el món dels morts. Van morir a l’allau i segueixen junts, junts i amb un bebè que si que viu.
Es tracta d’una novel·la sorprenent i encara que amb un final suposat no per això perd el ritme i el interès. Es barregen des de la màgia d’uns paisatges i escenaris a la intriga d’uns personatges que deambulen entre el misticisme i el histerisme i que porten a la conclusió final que l’amor sempre guanya i a pensar que un no acaba de morir mentre hi hagi una sola persona que no deixi de pensar en ell.