Dia de mercat

Dilluns, dia de mercat setmanal. Encara queden dues hores perquè la gent comenci a comprar i el primer camió ja arriba amb tota la seva càrrega. Cal parar la parada i descarregar la fruita i la verdura. És encara negra nit, els carrers són buits, fa fred i només se sent el piuleig llunyà d’una òliba. Els bars són tancats. No es pot prendre res de calent.
Fa mandra buidar el camió a aquestes hores, però tot s’ha d’exposar i tot s’ha de vendre i ben aviat hauran de treure el vehicle perquè hi puguin entrar d’altres més petits. Fa fred i l’alè atrafegat vaporeja petits núvols. L’encarregat municipal vetlla per l’ordre i per mantenir un mínim de silenci que no destorbi els veïns. Les parades comencen a fer goig i els carrers s’omplen de color a mida que el dia va despertant. Els comerciants esperen els primers clients i animen l’ambient amb els seus crits.
El mercat setmanal és un mercat de tota la vida. Sense gaires angoixes ni empentes. La gent mira les parades i toca el gènere. Sembla impossible però es respecten els torns. Ningú no es cola ni ningú es queda fora la cua perquè tampoc cal fer cua. Les tendes de verdures donen color i les tendes de roba alegria, l’alegria del comerciant que no para d’alabar com li sent de bé aquella camisa a la senyora Maria.
Són espais on s’obliden els racismes i les distincions, on no importa qui vengi ni qui compri. Aquí el client sempre te la raó i aquí el que es busca és el millor gènere al millor preu. És el lloc i l’espai pel regateig i la cridòria.
Les hores passen i no a totes les parades han tingut la mateixa sort. Cal espavilar per treure el gènere al preu que sigui. Els compradors més veterans ja saben que ara és el moment de les ofertes i encara que no s’enduren el millor, si que s’ho enduren al millor preu, i, perquè no, aquella fruita pot servir per fer melmelades i els tomàquets per fer conserva.
El mercat s’ha acabat i les parades es desparen. La plaça i els carrers estan bruts i les brigades de neteja s’afanyen per deixar-ho tot en condicions. Les mercaderies restants s’amunteguen i els escombriaires fan la vista grossa quan algun recull el poc que queda aprofitable.
El dia de mercat s’ha acabat i la normalitat torna al poble. Fins proper dilluns on tot tornarà a començar a la mateixa hora i en el mateix lloc.