Anys de prosperitat. (llibre)

Un estrany estat de felicitat i complaença envaeix la Xina. Tota la població està cofoi amb el seu govern, la seva economia i el seu futur. Tots?. No, un petit número de persones no és feliç. Sense res aparent en comú, ells no són feliços i els destí els va unint en la recerca de respostes.
A voltes, llegint el llibre, sembla que ens trobem en l’univers Murakami, amb una mena de món paral·lel on passen coses i on l’amor es converteix en determinats moments en fil conductor d’una història que no deixa de ser la història d’uns personatges solitaris que han de viure en un món que no és el seu, encara que el seu món sigui més terrible, però és el que troben a faltar, fins i tot, les represàlies i escarafalls d’un sistema polític que no és el seu però que almenys es feia odiar.
Coneguts i presentats els protagonistes, la necessitat de companyia de tots ells fa que s’acabin trobant encara que sigui viatjant per la Xina interior on també el protagonista principal es trobarà a si mateix. I una vegada plegats, buscaran respostes, respostes que només podran trobar en boca d’un membre del govern al qual decideixen segrestar.
I el polític donarà resposta a les seves preguntes en el que l’autor a qualificat com a epíleg. Una part final del llibre que deixa de banda la narrativa més novel•lada i on entra a fer valoracions més polítiques i territorials que potser s’escapen una mica de l’abast més occidental en tocar temes molt íntims de la Xina en quan a cultura i política.
És un epíleg que com a colofó dona molt a pensar però amb el que no s’ha de caure en la temptació d’obsessionar-se, una part final que més es podria considerar un assaig que no pas una novel·la i que obre portes a la reflexió de què ens està passant no ja com a individus sinó ja com a societat.
Algú a comparat el llibre amb altres obres com “Un món feliç” d’en Huxley o “1984” per a la seva transcendència. Personalment no les crec comparables però segurament serà el temps qui decidirà. El llibre diuen que està censurat a la Xina, la qual cosa, en definitiva, ja diu molt i expressa clarament que, si bé la trama està ben traçada, alguna cosa molesta per les autoritats si que ha de dir, i, potser sí que al final l’aigua no és del tot clara.