Sembla que hi ha pedrera en la forma de fer negocis a València. Meitat sàtira meitat realitat ens endinsem en uns anys de la jove democràcia on els poders establerts continuen dominant la quotidianitat ciutadana i on el tot val predomina per sobre de coses tan simples com la mateixa justícia. Així trobem en aquesta obra divertida i, fins i tot surrealista, des d’un exhibicionista dotat d’un bon argument de trenta-tres centímetres nostàlgic del règim a un periodista sense escrúpols que basa les seves investigacions en les extorsions i en les comissions i en una bona xarxa d’informadors i confidents. També trobem un policia no menys caspós, fill d’una època i d’una manera de fer, obsessionat per la bona premsa i per la creació d’una policia autonòmica.
I entre tots ells, es barregen les lluites pel poder i el control d’un diari sensacionalista però respectat, les incompetències i corrupteles dels cossos de seguretat, unes eleccions dominades per les enquestes, uns empresaris encara més corruptes que la policia i fins i tot tota una trama de tràfic d’armes amb la Unicef pel mig i el robatori del diner negre de la burgesia local que ningú denúncia ni investiga per a no aixecar la llebre.
Impagable el capítol vuit amb les negociacions entre empresaris valencians i polonesos per a introduir al país “germà” unes llaunes de paella envasada amb la participació de l’església i l’exèrcit. Un reflex d’un classe social, l’empresarial, que no sembla haver evolucionat gaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada