“Vaig reflexionar en com els règims polítics, siguen del signe que siguen, en com les injustícies més denigrants, en com els exèrcits més poderosos, no estaven facultats per derrotar els homes que disposaven de l’arma devastadora de la integritat moral”.
Feia molt que no se’m feina un nus a la gola llegint un llibre, que no se’m despertaven les emocions davant d’unes paraules. Aquestes paraules són les detallades més amunt i no són més que un resum de l’obra que narra la història dels homes de la família Baixauli, una família valenciana de fort arrelament moral i amb una dignitat i honorabilitat desmesurada en una època on la dignitat i l’honor no tenien cap valor. Primer el pare, un maquis de fortes conviccions que mor en acció deixant dona i dos fills petits dels que es fa càrrec un professor republicà que renúncia al seu ofici i vocació perduda la guerra. El professor educa els fills en el respecte i valors propis del pare mort. El fill gran, altre protagonista de la novel•la, es rebel•la contra les injustícies d’un règim totalitari i abusiu i s’ajunta amb els joves generacions que lluiten per un món millor. El fill petit, ja gran, viu en un món que sense ser seu el fa seu, immers en una societat democràtica on el tot val val per tot encara que ell manté aquella dignitat genètica.
I entre mig de les tres vides, les vides de dos comissaris de policia que escenifiquen dues maneres de fer i de ser i que mostren la realitat d’una societat repressiva lleial i corrupte que mana i una altra conseqüent i justa.
Una gran novel·la que demostra que, malgrat tot, poques coses han canviat i que els beneficiats sempre són els mateixos. Poc més a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada