Tres generacions de dones i tres generacions de la història del nostre país i de la nostra història, dels fills dels immigrants que vingueren del sud a través del relat d’una filla que parla de la seva avia a la que no va conèixer, de la seva mare i de la seva pròpia a través de un fil conductor: l’amor i la maternitat.
Tres retalls que expliquen, de manera resumida tres vides i tres èpoques:
- “Però d’alguna manera, molt al fons de l’ànima, li sap greu saber que els seus fills són xarnegos, que no seran mai catalans de veritat. I que a la seva terra no els espera res, ni hi sabrien encaixar del tot, tampoc. Són fills de la postguerra, fills de la gana, fills desarrelats”.
- “Els mestres progres de l’escola eren uns valents. En ple barri de devastadora majoria immigrant, quan el cadàver del generalísimo encara era calent, s’havien muntat una escola pública independentista, laica i pedagògicament innovadora”.
- “L’amor no s’agafa. L’amor es respira”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada