Las uvas de la ira. (llibre)

El jove Tom Joad surt de la presó i torna a casa. Però el que es troba no és el que va deixar, els llogaters han deixat les terres i han començat un èxode cap a Califòrnia, on hi ha feina i terres i la promesa d’una vida millor. La seva família també es prepara per a emigrar.
Les inclemències del temps i les ànsies expansionistes dels grans propietaris han substituït les persones per tractors i els cultius sostenibles per cultius extensius. Les carreteres s’omplen de tot tipus de vehicles carregats amb tot allò que encara pot arrossegar una família per subsistir: matalassos, velles cuines i pocs records. La ruta 66 s’omple de famílies en busca del veritable somni americà.
Durant el trajecte la família de Joad passa les mil i una i veu com poc a poc es van desprenent membres de la unitat familiar. L’avi, el germà gran, l’amic predicador, la família amiga, l’avia, el gendre. Els fills petits perden la innocència, el pare perd l’autoritat i és la mare qui pren el paper protagonista per mantenir el que queda de la família unida i estructurada.
L’arribada a Califòrnia és dura. No hi ha feina i la que hi ha és precària. Allà també hi ha grans propietaris que exploten els nou vinguts que també reben el rebuig de la població local que, despectivament, els anomenen oakies i als que menyspreen pel seu origen. Malgrat ser d’una mateixa nació i d’una mateixa raça, es desperta una brutal discriminació cap a una gent que l’únic que vol es treballar i fer-se un lloc a la vida, però que són considerats enemics i els veritables culpables de la devaluació dels salaris.
I al final el que queda és la família, la solidaritat i les ganes de tirar endavant a pesar que les circumstàncies fan molt llunyana la sortida del túnel.
El llibre està ambientat en els anys de la Gran Depressió a finals de la dècada del vint però perfectament podria està ambientada a la Catalunya o a l’Europa de la gran crisi del segle vint-i-un. És un llibre per reflexionar i per adonar-se de com les crisi econòmica i de valors es repeteixen i de com és, en definitiva, la classe treballadora la que està destinada a patir els designis del capital i de l’avarícia humana.