El món groc. (llibre)

“Hi ha amics que et donen amistat, hi ha amors que et donen passió, sexe o amor, i i finalment hi ha grocs.”
Un llibre viu i optimista amb una cruesa camuflada no per l’amistat ni per l’amor, sinó pel món groc, un món inventat o descobert o trobat que ens acosta a aquest tipus de sentiment i relació que establim amb algú que està quan a d’estar i que quan no ha d’estar no hi és. L’Espinosa els anomena grocs.
Per començar. Primera part del llibre que ens narra els anys que l’autor va passar a l’hospital amb tretze-catorze i fins els divuit per superar fins a tres càncers i, encara i patir l’amputació d’una cama, després un pulmó i, finalment, part del fetge, els seus records són vitals, són alegres i divertits, desdramatitzant la mort i el dolor i creant el que després seria l’esperit groc.
Per viure. Segona part. El món groc. Un manual de vida, de com viure amb un estrat de relació que fins ara no tenia nom, són/som els grocs!.
I descansar. Descansar amb el hem aprés amb aquest llibre.