El periodista Carlos Infante escriu un article sobre un llegendari maquis, la Pastora. Un psiquiatra francès, Lucien Nourissier, llegeix l’article i queda captivat per la figura de La Pastora fins al punt de posar-se en contacte amb el periodista amb la suggerent idea de trobar La Pastora i fer-li un retrat psicològic.
Partint de la condició sexual del maquis, es narra un viatge iniciàtic pel psiquiatra que ha d’aprendre a viure en primera persona l’Espanya dels cinquanta i l’Espanya rural amb els seus silencis, les seves pors, les seves venjances i les seves lluites de classe al voltant de les terres dels Ports i el Maestrat. Un viatge que resulta iniciàtic també pel lector i on es fan reals aspectes d’una societat i d’una època que no per conegudes no deixen de sorprendre.
El llibre està estructurat d’acord amb les vivències del periodista, un home fred, fet a sí mateix i fill de la comarca, i com a tal, viu reflex de la terra, i el psiquiatra, un home de ciutat, amb una vida benestant i familiar a Paris i amb una cultura pròpia dels països evolucionats que, malgrat haver viscut dues avassalladores guerres, no han viscut la cruesa d’una contesa civil on a pesar dels anys es mantenen vius els odis i les recances. Per a ell el viatge resulta més que una simple investigació de la ment criminal personalitzada el la Pastora, per a ell és un viatge a la més crua condició humana i a sí mateix.
Paral·lelament i intercalant capítols, coneixem la vida de la Pastora, una jove de dura infantesa i sexualitat dispersa que finalment es veu alliberada de la seva condició de dona per passar a ser el que sempre ha estat, un home, convertit ara en maquis.
Inoblidables els retrats dels diferents personatges que es creuen durant el relat, com inoblidable és el descobriment d’una persona i una figura com la Pastora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada