La última aparición de la virgen. (llibre)

El títol en sí ja és prometedor. Un amic m’ha deixat aquest llibre assegurant-me que valia la pena llegir-lo. He llegit el llibre i podria haver perdut un amic, perquè que un amic em recomani un llibre com aquest..., en definitiva, ho he considerat com una broma, encara que de mal gust.
És possible que es parli d’aquesta obra com d’una novel·la, que en si mateixa ho és, encara que sembla més un pamflet destinat a despertar pors i justificar actuacions d’una església caduca i intemporal. L’obra es situa al segle XXI, sense determinar un any concret encara que es podria situar a la dècada del trenta. Una aparició mariana a Sudamerica desperta la curiositat del Vaticà que envia un investigador. L’aparició resulta ser real i a partir d’aquí comença una lluita entre el be i el mal, entre la verge Maria i el dimoni. Les persones que han vist la verge o que tenen constància de la seva aparició i el seu missatge són assassinats, però abans de morir, el corresponsal vaticà aconsegueix fer arribar el missatge marià al seus rectors.
La conxorxa antimariana està dirigida per una organització de la ONU que busca unificar totes les religions del món sota l’empara d’una sola amb la intenció d’aconseguir la pau entre els pobles i acabar amb les desavinences al món (la CUR). Però els rectors de l’església catòlica està en contra aquesta unificació i considera difamant i antinatural que es promulguin coses com la llibertat de culte i sexual o el matrimoni homosexual o que una dona pugui acabant dient missa o repartint eucaristies.
El missatge marià adverteix al món d’una revolta contra els cristians. El papa i els seus acòlits veuen amenaçat el seu estatus i decideixen fugir. Mentrestant, els cristians purs s’uneixen i, fins i tot, aconsegueixen que un ateu i anticlerical declarat es passi a les seves files, es declari cèlibe, malgrat la seva fama, i, per obra i gràcia de la verge Maria arribi a dirigir l’oficina de la CUR.
A partir d’aquí, una pretesa i “apassionant” aventura portarà els personatges a viure una carrera de fons entre els membres de la CUR, que, com no podria ser d’una altra manera, està dirigida pel mateix dimoni, i els amics i fidels seguidors del papa.
La trama i l’argument són prometedors, però l’obra pateix de ritme i es perd en divagacions i lloances que la converteix en avorrida. Es nota la manca de “món” de l’autor a l’hora de descriure sentiments i emocions com ara l’amor. L’odi, en canvi, si que el domina, curiosament.
El final és pletòric. La verge Maria apareix i aconsegueix derrocar el dimoni. Els pobles musulmà i jueu s’uneixen al cristià i tots creuen en la verge, l’autèntica heroïna. Fins i tot, i en una ostentació nacional catòlica de l’autor, aconsegueix retornar la unitat indivisible d’Espanya que, segons l’autor, s’havia separat en pobles, que no defineix quins són però que tots intuïm, per a deixar un sol poble, el regne de Castella, com a garant del cristianisme nacional.
Poques coses a comentar. Ni pel fons, ni pel missatge, ni per la qualitat literària, recomano aquesta obra pamflet a ningú.
Una última reflexió sobre el llibre: és possible que l’església cristiana renunciés a la pau mundial per tal de mantenir el seu estatus?.