Un mateix

Somiar és fàcil, tots tenim somnis, somnis que a vegades es veuen complerts i moltes altres no. Somiem mentre dormim però també desperts. Somiem amb una vida millor, amb una feina millor, amb una parella, amb una casa. També tenim malsons, malsons amb una vida pitjor, una feina pitjor, amb la solitud. És important saber despertar als somnis i viure la nostra realitat. Un somni no és un objectiu, és, potser, una il·lusió.
Somiar no és un problema, el veritable problema és aprendre a despertar-se i recordar el nostre somni, la nostra il·lusió, perquè al final, només és capaç de realitzar els somnis qui, quan arriba l’hora, sap estar despert.
Jo tinc un somni, és un somni recurrent del que no m’agrada parlar per no malmetre l’encanteri. Cada nit evoluciona, unes vegades a millor, altres a pitjor. En ell apareixen persones i paisatges com a actors secundaris, no sempre són els mateixos ni actuen igual, Uns dies fa sol, altres plou. És un somni amb actors principals que actuen d’acord a unes pautes ben curioses que deixen entreveure detalls, detalls que quan desperto queden retinguts a la meva memòria.
De vegades els detalls viscuts als somnis es donen a la vida real, i només si estàs ben despert els perceps i relaciones amb els somnis, amb les il·lusions i, si segueixes el guió, veus complert el somni. Però potser el que tu creies un somni no és més que el devenir de la teva vida, has pres decisions mogut pel que tu creies que era un somni però de fet el que has fet és deixar-te portar pel instint, per tu mateix, i quan somiaves que eres tu mateix, que eres un ser lliure amb decisió i voluntat pròpia, no era més que un reflex de la teva vida en la que, el protagonista principal no era un altre que tu mateix.I aquest és potser el meu somni recurrent, ser jo mateix.