Espècies

Fa molt, molt de temps una persona va decidir buscar diferències entre els altres membres de l’espècie humana. Va començar a diferenciar-los per la seva alçada, el seu pes, el color de la seva pell, dels seus ulls, dels seus cabells i fins i tot del seu sexe. Segurament era una persona amb grans desequilibris psíquics, amb la personalitat alterada i amb greus problemes personals que només va saber justificar aquests defectes amb la absurda qualificació d’aspectes intranscendents per legitimar que ell era una persona normal.
El més curiós és que els principis formulats per aquest desequilibrat van ser adoptats poc a poc per la resta de la humanitat i així l’espècie humana va començar a disgregar-se en, diguem-ne, subespècies denominades per alguns com a raça, ètnia, nacionalitat, sexe, constitució o pensament. I amb la declaració de les subespècies arribaren les guerres, lluites intestines, discriminacions, inquisicions i holocausts.
A la bíblia es parla de l’expulsió del paradís com a moment culminant del devenir de l’espècie humana arran de la desobediència d’un dels habitants del anomenat paradís temptat per la passió, sentiment aquest del més humà. Hom pot pensar que el moment realment culminant va ser quan aquell desequilibrat va formular els seus principis.Ara, passats els anys, passats els segles, encara es parla de races, ètnies, nacionalitats, sexes i pensaments i encara continuen les guerres, discriminacions i odis. Ara, els gossos, els ocells, els gats, els arbres i els arbustos es diferencien per la seva raça, el seu color, el seu fullam o el seu cant. Ara, la gent ja no te un gos o te un arbre, ara tenen un fox-terrier o tenen una prunera. Podria servir per qualificar-los, però no, serveix per diferenciar-los perquè en el fons, tots aquells que diferencien el que tenen, el que són, no són més que persones amb alguna disfunció que excusen els seus defectes en nimis aspectes amb els que dissimular les seves deficiències respecte els demés.