Felicitat

Ser feliç. Es pot ser feliç?. Més que parlar de ser feliç s’hauria de parlar d’estar feliç. És una qüestió de matisos entre el ser i l’estar.
Estic feliç quan estic amb vosaltres, envoltat dels amics, de la família, en entorns o en circumstàncies agradables però això no em reporta ser feliç. Estar feliç és estar content, però, alguna vegada diem que som contents, o som tristos?, no. La felicitat és un sentiment, i com a tal l’hem de buscar, trobar i viure. És una qüestió de matisos entre el ser i l’estar.
Es pot compartir la felicitat?, segurament sí, només cal que la persona o grup amb el que estiguis tingui una mínima empatia o simpatia mútua i que comparteixin uns mateixos sentiments. Amb tu puc estar feliç, però si tu no ho estàs amb mi, millor que no estem junts. Aquesta és la meva manera de buscar la felicitat, allunyant-me d’aquells entorns, circumstàncies o persones amb la no estic feliç o se que elles no ho estan. I quan trobo els entorns, circumstàncies o persones amb les que em sento i ens sentim feliços, miro de viure i aprofitar al màxim aquell instant que potser no es tornarà a donar. És una qüestió de matisos entre el ser i l’estar.
En alguns entorns, circumstàncies o amb persones hem de conviure perquè no ens queda més remei: el veïnat, la feina, el clima, els companys, la salut... i poden crear-nos una situació poc favorable que no ens permet estar feliços. Canviem-la!, com?, adaptant-la a les nostres necessitats i buscant els aspectes més favorables què ens permeti estar feliços. I segur que si busquem, acabarem trobant dins aquells aspectes desfavorables, un punt que, per petit que sigui, ens deixi estar feliços.
I ara mateix estic feliç perquè estic escrivint per vosaltres però quan deixi d’escriure, buscaré una altre motiu que em permeti continuar sentint-me feliç. Però no aspiro a ser feliç, tinc prou estant feliç. Es una qüestió de matisos entre el ser i l’estar.