El reputat pintor britànic Prian Farll viu reclòs a casa seva amb la única companyia del seu criat Leek. El senyor Farll és summament tímid, fins al punt que quan el seu criat cau greument malalt fins a morir, tot això en un mateix dia, és farà passar per ell per evitar haver d’enfrontar-se a tot el paperam.
Així comença pel protagonista un despertar amb una nova vida dins un personatge que li és totalment desconegut però que el portarà a viure un seguit de situacions emocionants i emotives com el seu propi enterrament o el matrimoni amb la dona de la seva vida, una dona xerraire i pràctica a la que coneix gràcies a una carta que troba a l’americana del seu difunt criat.
Un llibre magnífic clar exponent de la literatura britànica amb un humor àcid, i uns protagonistes ben reals. El llibre està escrit en forma de narració i l’autor fins i tot es permet el luxe de mantenir converses amb el propi lector i de compartir amb ell inquietuds. El llibre exposa molt detalladament com era la vida a ciutat, a Londres, en aquells primers anys del segle passat i com era de ridícul el món de l’art i la cultura en aquella societat que encara vivia tancada, tot i alguna llum de modernitat, en la tradició victoriana ridícula i melindrosa.
Una fantàstica narració amb una no menys fantàstica traducció en un llibre per recordar i rellegir, amb un meravellós primer capítol que ja ens diu que és el que ens espera en les següents pàgines, un llibre que ajuda a pensar i reflexionar sobre la vida i la felicitat i, inclòs, sobre l’amor i la relació de parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada