Quan d’un llibre diuen que te la riquesa de Delibes, la curiositat porta a descobrir que hi ha de cert en l’asseveració i hom descobreix que potser si que hi te a veure.
Ens trobem a l’Espanya més profunda de la meseta, la espanya negra, una terra que ben podria ser el far west més cinèfil.
Un nen fuig de casa i d’alguna cosa més presa del pànic i sense por a un càstig que s’intueix menys terrible que allò que provoca el propi pànic. En la seva fugida es troba amb un vell pastor que l’acull i, guanyant-se la confiança del nen, comença a compartir amb ell la saviesa ramadera. Però el nen no està fora de perill, l’agutzil i els seus ajudants el persegueixen creant-se una atmosfera claustrofòbica en un ambient hostil on la persistent sequera fa del paisatge un escenari que acaba convertit en personatge.
Un llibre que no deixa indiferent i que arriba a l’anima per la seva cruesa i pels seus personatges, un personatges sense nom en una terra i un paisatge sense nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada