El cumpleaños secreto. (llibre)

Mentre somia amb un futur esplendorós fent d’actiu a la gran ciutat i en companyia del seu gran amor, la joveneta Laurel veu des de dalt d’un arbre de casa com la seva mare, la Dolly, mata un home. Estem a finals dels cinquanta i aquest esdeveniment passarà desapercebut i en l’oblit per a la resta de la família fins que, l’any dos mil onze la mare és a punt de morir a l’habitació d’un hospital i la Laurel vol recuperar aquell fet i, abans que mori la mare, treure l’aigua clara del que va passar.
Així ens remuntem a una altra època, al Londres de la segona guerra mundial, on tres persones creuen els seus destins. La Dolly, el Jimmy i la Vivien, tres joves que viuen la guerra cadascun a la seva manera i que arrosseguen cadascun d’ells els seus propis drames. La Dolly viu a una gran mansió fent d’assistenta a una vella i malcarada dama, en Jimmy és fotògraf de guerra i viu amb el seu pare, un home deprimit i derrotat d’ençà que la dona l’abandonà a ell i el fill. La Dolly i en Jimmy són parella i entre ells apareix una tercera persona, la Vivien, una jove i atractiva aristocràtica per qui la Dolly, o Dorothy, sent una gran admiració i de la que vol, per sobre de tot, ser amiga.
Els esdeveniments es van produint a gran velocitat i un malentès portarà a la Dolly i la Vivien a enemistar-se convertint en Jimmy en una mena de justicier i, a través d’una curiosa trama, naixerà una més que profunda amistat entre ells dos, la Vivien i en Jimmy.
La Laurel aparcarà la seva reputada carrera d’actriu per estar amb els seus germans en aquells pocs dies de vida que encara li resten a la mare, moment que aprofitarà per investigar el passat i conèixer qui era aquell home a qui la mare va matar i el perquè. En la investigació l’ajudarà el germà petit que encara nadó va viure entre els braços de la mare l’estrany incident.
És una història molt viva, molt sentida amb uns personatges que mica en mica es van fent reals, una història bidimensional amb els acostumats salts d’època característics de l’autora, una història amb una part final realment brillant que recorda el Jardí Oblidat per com es desvetlla tota una crònica sentimental que és fruit d’un moment dramàtic de la història de la vella Europa i on es conjuguen drames personals d’una profunditat quasi extrema.
Agrada recuperar l’estil literari de l’autora que semblava, sota un criteri molt personal, haver perdut encant d’ençà la lectura del Jardí Oblidat amb qui, tot cal dir-ho, les expectatives eren molt i molt grans.