Continuació d’Incerta glòria protagonitzada per en Cruells amb la guerra ja acabada. Han passat els anys i en Cruells s’ha convertit en un “cura rojo”. Després de passar un temps en un camp de concentració i, acabada la instrucció clerical, uns anys a les Antilles, el protagonista torna a Barcelona on viu uns temps d’incertesa, angoixa i dubtes existencials amb un passat sempre molt present, sobretot en el record d’en Soleràs sobre que viurà una cerca constant i obsessiva de la ma d’un personatge recuperat, en Lamoneda, un personatge molt semblant a Soleràs que va conèixer durant els anys previs a la guerra on era un agitador anàrquic amb una certa ascendència sobre aquells joves que amb l’esperança d’un món nou i millor cremaven esglésies i esvalotaven la vida ciutadana.
El llibre es podria resumir en un diàleg constant entre Cruells i Lamoneda en diferents ambients i amb la vida d’en Soleràs com a teló de fons. Un llibre amb un transfons psicològic i emotiu potser més intens que en Incerta glòria i amb un final una mica decebedor per un pretès missatge que genera confusió a una obra enriquidora i explicita sobre el que va ser una guerra social dins una guerra civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada