Amb un primer capítol que convida a deixar de banda el llibre per la complexitat de lectura i la confusió que genera, una vegada passat al segon, la història d’Ultimo Parri transforma el relat en una història en certa manera encisadora, perquè és la història d’un somni que es fa realitat en forma de circuit de velocitat, un circuit que resumeix la vida d’un nen que neix malalt i sense gaire perspectives de vida però que va passant els anys de forma paral·lela al segle XX. Amb l’evolució mecànica i la velocitat com a transfons va vivint una vida centrada en complir el somni d’un pare que va viure obsessionat amb una cosa: una carretera. El pare va veure en l’auge de l’automòbil la necessitat de construir carreterres, carreteres que permetessin circular i competir sense accidents ni tragèdies, carreteres que fessin de l’art de conduir un plaer.
Però la vida d’Ultimo no serà fàcil. Viurà la Primera Guerra Mundial en el pitjor dels escenaris. Veurà morir els companys de trinxeres i ajudarà a un pare a homenatjar el fill que va morir a la guerra després de ser condemnat per traïdor. Farà de xofer a Amèrica en companyia d’una jove fantasiosa amb la que viurà una infinita història d’amor i finalment, retornarà amb el seu germà, deficient, per fer realitat un somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada