Harold Fry, un jubilat de seixanta-cinc anys, rep la carta d’una antiga companya de feina. S’està morint. Encara que fa vint anys que no sap res d’ella, el record de la companya és massa fort. Un favor en un moment determinat de la seva vida laboral va quedar sense agraïment i això mai s’ho ha perdonat en Harold.
Contesta la carta i va a buscar una bústia per desar-la, però una resposta per carta és massa fred, així que decideix anar a veure-la i acomiadar-se personalment malgrat estar a vuit-cents quilòmetres de distància. Abans li ho comunica i li demana que s’esperi, que no es mori encara. Així comença el seu recorregut per Gran Bretanya, de sud a nord i animat per les paraules d’una jove cambrera que parla de la fe com a motor de tota esperança tot just començar el recorregut. Farà el recorregut a peu sense més roba i calçat que el que porta.
El recorregut es fa feixuc, truca cada dia la dona amb la que l’uneix una relació anodina d’incomunicació, igual que amb el seu fill. Poc a poc anem coneixent els personatges. En Harold, la dona, el veí vidu, el fill. Arriba la fama del medis i al pelegrinatge s’uneixen nous personatges mancats igualment de fe, personatges oportunistes i esperançats que s’acaben convertint ens els herois mediàtics de l’aventura.
Una novel·la emotiva amb uns darrers capítols commovedors on es desvetllen més d’un secret que donen sentit al pelegrinatge i que acaben de lligar els sentiments empentats per la fe que va fer possible un viatge cap a un mateix per acabar donant resposta a unes vides que s’havien convertit en solitàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada