Trenta anys de la vida d’un poble que manté l’esperança com també la mantenen les dues dones protagonistes d’aquest emotiu i emocionant llibre al llarg de la seva vida. Trenta anys del poble afgà passant per la il·lusió i esperança inicial per un pas endavant marcat per un grup d’esperançats comunistes que proposen canviar el país, però res més lluny de la realitat. Tot es radicalitza i una de les protagonistes es veu abocada a un matrimoni de conveniència després de viure una infantesa dura però bonica alhora, amb un pare que la visita setmanalment i una mare que la menysprea però que no pot viure sense ella. El matrimoni comportarà el burka i la solitud d’una nova vida a la capital, on una nena petita comença a viure entre l’amor dels seus pares i la devoció per un amic de sempre.
Però comencen les guerres. Una darrera l’altra. Bombardejos, morts. La bogeria. La nena petita es fa gran i perd la família quan una bomba fa volar la casa i els pares. És acollida pels veïns. L’altra dona i el seu home. L’home ara serà l’home de les dues dones, dues dones amb burka, sense vida exterior però amb molta vida interior. Neix una tercera dona fruit de l’amor, un amor que es creu mort però que viu i reviu en l’ànima de dues dones que es converteixen en una sola.
Una història dura i emotiva sobre la situació d’unes persones que viuen anul·lades pel sol fet de ser dones però que, contra tota raó humana, mantenen una esperança i una lluita interna per sobreviure i cercar l’amor. Cadascuna de les dues protagonistes assoleix l’objectiu. Cadascuna a la seva manera.
És difícil comentar més. És difícil entendre que tots som humans. És difícil pensar que a poques hores d'avió es pugui estar vivint. És difícil dir més sense que la ment es quedi en blanc. És difícil d'explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada