Bird és un jove japonès de vint-i-set anys amb una vida que no accepta com a pròpia, una vida podria dir-se que immadura i amb una obsessió: viatjar a l’Àfrica. Es va casar jove amb una dona que li causa indiferència i que està ingressada a l’hospital per a tenir el seu primer fill. Ell no hi és amb ella a l’hospital, està la seva sogra amb qui es comunica telefònicament per a saber com va el part.
Neix el nen, però el nen neix amb una malformació, una hèrnia cerebral que li confereix un aspecte monstruós que provoca rebuig fins i tot a l’equip metge que no saben afrontar la malaltia i que plantegen al pare la necessitat que el nadó mori. Els metges decideixen traslladar el nadó a l’hospital universitari per ser atès per un equip especialista.
Bird acompanya el nen al centre i, després d’ingressar-lo, comença una deriva personal en companyia d’una vella companya d’universitat amb qui viurà unes hores de passió desbordada entre el sexe i l’alcohol afrontant d’una manera més aviat covarda, la realitat d’un nen no del tot desitjat mentre la seva dona continua ingressada al marge de la veritat i sense saber res de l’estat del seu fill, encara que una cosa si que te clara, el nen ha de viure i si no viu demanarà la separació.
El llibre es debat en una qüestió no ja personal com diu el títol sinó en un debat moral viscut per una personatge que per moments fa fredar per la incertesa d’un futur incert i el debat sobre el dret a la vida d’un nadó al qual cada vegada se sent més proper. Amb un final brillant i fins i tot metafòric i alliçonador on tot acaba girant i on la covardia resulta derrotada.
Una mostra més del caràcter oriental i de la personalitat d’un poble japonès tan diferent a l’occidental però talment tan atractiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada