Victus. (llibre)

El vell Martí Zuviria , amb noranta-set anys narra a la seva serventa, una dona austríaca a la que defineix poc menys que com un monstre de la genètica, part de la seva vida, la vida d’un enginyer militar que s’inicia en els estudis d’enginyeria amb escassos catorze anys després de caure a la mansió del mestre Vauban, el més gran i prestigiós enginyer militar no només de França, també d’Europa, rebotat d’un internat del que és expulsat, perquè l’escrigui.

Tres són els anys que passa a la mansió, on viurà un primer amor amb la filla casada del mestre i on aprendrà, d’una manera molt característica, l’ofici, un ofici que a mida que el va aprenent rep un tatuatge al braç. Durant aquests anys, a part d‘ensenyances, també podrà departir i conèixer els mes prestigiosos enginyers de l’època, mestre de l’estratègia i dissenyadors de magistrals fortificacions on tan important és construir com destruir.
El dia que el mestre Vauban mor, i poc abans que això passi, Zuviria ha de superar el seu darrer examen, el que li ha de representar el cinquè tatuatge però no el superarà perquè no coneix, no ha après “la paraula”,la clau de tot bon enginyer.
Zuviria deixa la mansió i torna a la seva Catalunya natal, una Catalunya immersa en la fatídica guerra de Successió entre la Castella borbònica i la Catalunya austriacista i comença a posar a la pràctica els seus coneixements sense gaire escrúpols a l’hora de decidir a qui servir. Ara a un bàndol ara a l’altra. Participa en els principals moments i batalles d’aquella guerra, coneix el vertader amor i la veritable amistat amb grans personatges com el miquelet Ballester o el general Villarroel i finalment recau a Barcelona on la ciutat es prepara per a defensar el darrer baluard de Catalunya.
Novel·la commovedora, magníficament documentada i amb una part final, la del setge a la ciutat, on les emocions es desborden i on es mostra en la seva plenitud la raó d’aquella guerra, una guerra on més que una terra es va defensar una forma de viure d’un poble català governat per les Corts Catalanes on les lleis i constitucions, de les més modernes de l’època, en basaven en la voluntat popular, en contra d’una Castella supeditada a la voluntat d’una única persona, el rei, el borbó.
Una novel·la on no hi ha bons ni dolents, on es presenten uns governants catalans tan indecisos com els d’ara i on s’ens permet viure en primera persona aquells tretze mesos de setze a Barcelona que acabaria amb la derrota i la indefectible submissió al borbó castellà. Una novel·la que enganxa i una novel·la per aprendre i per patir, fins i tot plorar, una novel·la amb un llenguatge fresc i una novel·la que no voldries que mai acabés.