El hombre que amaba a los niños. (llibre)

Llibre estrany, impactant i commovedor alhora que narra el periple d’una família trencada formada pel pare, un home que no deixa de ser un nen que és, en teoria, el que s’estima els nens. Un home fracassat professionalment i personalment, que no sap tractar la dona ni els fills als que, potser de tant estimar-los, tracta com a iguals per una banda però com a esclaus de l’altra en una relació on qui més pateix és la filla gran, filla d’un primer matrimoni. Ella és l’altra protagonista. Una nena adolescent que viu perduda en un món on ningú no l’estima i tothom la utilitza. Una nena sensible que viu descol·locada, sense amigues, amb un físic poc agraciat i un talent especial per la lectura i la poesia. Eu un moment de la seva curta vida s’enamora de la seva mestra, encara que més que d’ella, del que s’enamora és del que ella representa, tant física com socialment. Sembla més gran del que és i, potser per això, ha de carregar amb tot el pes de la família i, sobtadament s’acabarà convertint en peça clau de l’entrellat de l’obra.
La mare és un altre dels protagonistes. És una dona de família benestant, acostumada a un ritme de vida que no pot mantenir en la seva nova situació de esposa i mare de sis fills, una situació per a ella insostenible amb una filla no desitjada i no estimada, un marit al que no s’estima i una pobresa que la fa ser una infeliç, una infeliç que fa infeliç a tot aquell que l’envolta.
Amb tots aquests ingredients i protagonistes l’autora confecciona una obra dura de, per moments, difícil comprensió i que podria estar situada en diversos escenaris perquè el que realment fa colpidor el text és l’amalgama de personalitats i la seva lluita interna per adaptar-se a un cap de família egocèntric i, fins i tot, maligne.