Vull la independència, una independència on estem tots i on ningú hagi de marxar o vulgui marxar. Vull la independència per a viure millor i vull continuar vivint sent amic i germà de qui em vull independitzar, perquè vull marxar però no em vull separar. Vull fer com el fill que se’n va de casa perquè ja ha trobat feina i parella i vol fer la seva. A la seva pròpia casa, amb les seves normes i els seus quès però que continua estimant els pares i veu casa els pares com casa seva, perquè allà a crescut i s’ha fet gran, però ara que la casa els pares ja està pagada, ja està arreglada, i ja està harmonitzada, és el moment de marxar, però no per sempre, no, sinó per fer-se gran tot sol, amb els seus.
Vull la independència però vull continuar “suportant” els Madrid - Barcelona i vull viure i vibrar a un estadi de Cornellà - El Prat ple a vessar de senyeres presenciant un partit de classificació pel mundial de futbol de la meva selecció. Vull comprar llibres de la editorial Planeta editats a casa i vull continuar comprant als mateixos comerços i supermercats. Vull poder llegir els mateixos diaris i veure els mateixos canals, fins i tot els rancis. Vull continuar pagant peatges però peatges que ajudin a fer autovies al meu país i vull continuar pagant impostos per ajudar els serveis del meu país.
Vull la independència, però també vull continuar ser depenent de la gent que m’envolta, vull que aquesta gent estigui tan contenta i feliç com fins ara, sinó més, i vull que tota aquesta gent de la que depenc no es vulgui independitzar mai de mi ni de la meva nova independència. Vull una independència amb dependència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada