De començament difícil i complicat, tant que per moments hom sent la temptació de deixar la lectura, per enrevessada, mica en mica la trama es va lligant i es converteix en una lectura imprescindible on el temps passa i passa com passen les pàgines, una darrera i l’altra i, sense adonar-te arriba el final del llibre i del dia.
És una història senzilla, amb diàlegs senzills però d’una gran emotivitat, que passa del present al passat amb gran saviesa. És la petita història d’un granger holandès, l’Helmer, de cinquanta-cinc que viu amb el pare, un home gran que espera impassible la mort mentre el seu cos ja ha enfilat el camí. L’home és un personatge solitari marcat per la mort del seu germà bessó, pels records i el ressentiment d’una vida no volguda i per la sensació de pèrdua constant.
Apareix en escena la núvia del germà bessó, en Henk. Han passat trenta anys de l’accident que va acabar amb la vida del germà i ella va ser repudiada pel pare i expulsada de la casa familiar. Ara ha quedat vídua i vol reprendre l’amistat i, qui sap, si alguna cosa més. Ho intenta i aconsegueix que l’Helmer contracti el seu fill petit com a ajudant de la granja. El fill es diu Henk, com el germà mort. Des d’aquest moment es desencadenen un reguitzell de converses, d’emocions, de sentiments i de descobriments que fan d’aquest modest llibre un digne mereixedor de guardons i lloances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada