Llibre fascinant i senzill alhora que comença amb la projecció de la pel·lícula Psicosi en una versió de vint-i-quatre hores i on no només passen les escenes sinó també els espectadors i els protagonistes.
El protagonista, o un d’ells, és un director de cinema frustrat que busca el film de la seva vida. La seva idea és fer una espècie de documental sobre la vida d’un ex assessor militar. Després de varis intents, fins i tot el porta a la projecció de Psicosi, acaba anant a visitar-lo a una vella casa al mig del no res, al mig del desert on, de cop i volta, tot comença a passar com a càmera lenta, com a Psicosi. Llargues converses, interessants diàlegs i fortes emocions es barregen en aquesta estada lluny de tot on també s’incorpora un tercer personatge: la filla de l’assessor, una dona estranya que complementa un quadre fantàstic.
Un final desconcertant que, lluny de deslluir la narració, fa pensar i rumiar sobre el llibre més enllà de l’última pàgina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada