Biografia que resulta un punt pedant d’un pioner en l’ús de les plantes com a negoci, Maurice Mességué. Al marge de les explicacions i aportacions de com fer servir la natura en benefici dels malalts, el llibre resulta amè però potser massa novel·lesc i l’autor peca d’una falsa modèstia que allunya el que hauria de ser l’objectiu de tota biografia o auto biografia que no hauria de ser altre que el de buscar el màxim de simpaties i lloances del lector, però és possible que els lectors que s’acosten, o ens acostem, a aquest tipus d’autor i temàtica no estem tant per la tasca de lloar tot el reguitzell de personatges de primer ordre mundial els quals han vist guarits els seus mals o de buscar una justificació a la més que lícita utilització d’uns coneixements per a enriquir-se.
Durant la vida editada del protagonista són varis els judicis als que s’enfronta l’autor i en tots ells es posa en dubte la seva capacitat per a tractar malalts sense estar diplomat per part del col·lectiu mèdic. Raonable. Però hom, amb la seva ment retorçada i sempre disposada a posar en dubte tot allò susceptible de ser posat en dubte, es pregunta si no hagués estat més fàcil, donada la gran capacitat de l’autor, fer els estudis de medecina. És una reflexió.
Per acabar, és una llibre del que es pot comentar que compleix les expectatives com a biografia novel·lada però no gens com a eina o referent de consulta en l’ús de les plantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada