El abuelo

Deambula pel carrer i se’l veu al parc. Sempre assegut al mateix banc. A l’estiu a l’ombra i quan comença a refrescar canvia de banc buscant el sol. Se li acosten els nens i estan una estona al seu costat. Ell va a la seva. Surt de casa, travessa el carrer i llença les escombraries. Mira amunt i avall. Sempre porta una bossa, una bossa plena d’objectes. Són les seves coses. Porta un bastó que més que un bastó és un pal. Potser te por de perdre l’equilibri o potser és per jugar amb la sorra del parc.

La butxaca de la camisa sempre plena. Una llibreta, un bolígraf. Els seus papers, les seves coses. Un dia escriu, un altra dia llegeix. Porta també una ràdio. Escolta les notícies. Escolta música. Les butxaques dels pantalons plenes. Quan se li acosten els nens els ofereix caramels. Primer dubten. Després no. Alguns parlen amb ell i l’escolten. Una estona. Només una estona. És l’abuelo de tots.
A casa s’està amb la seva dona. Abans que ell surti surt ella. Ella no deambula, ella va a comprar. El menjar del dia. Sempre riu, sempre riu. Torna a casa. Una estona per menjar i surt ell, a deambular. Passa tota la tarda. Ara, a l’estiu, fins que comença a enfosquir. Al hivern, fins que comença a enfosquir. Mai se’ls veu deambular junts. Mai se’ls veu anar a comprar junts. Viuen junts.
Deambula pel carrer i se’l veu al parc. Sembla buscar alguna cosa. Potser coses del passat que ja han passat. Potser coses que hauria volgut tenir. És l’abuelo de tots que no te cap net per passejar ni cap net que l’escolti ni cap net a qui escriure i a qui llegir. Potser busca un fill. Potser l’espera. Ell al parc i ella a casa.