Quatre són els protagonistes d’aquesta novel·la: Teo Barbosa, Arístides Lao, un meteorit caigut a Sallent (...) i Espanya. Dels protagonistes, diguem-ne, humans un estaria en el bàndol bo i l’altre en el dolent sense saber ben bé en quin bàndol col·locar a cadascun d’ells. Els altres són circumstancials i metafòrics.
La trama es situa en una Espanya que surt de la dictadura i on la nova conjuntura política força a reorganitzar els serveis secrets. Així vivim de forma velada a la creació del CESID que mira de recuperar agents, i un d’ells és Arístides Lao, un home certament estrany i dotat d’una ment privilegiada al qual se li dóna una oportunitat: recuperar a l’agent Teo Barbosa que està infiltrat en un grup d’extrema esquerra. Barbosa és un personatge elegant, enigmàtic i irònic i mancat del més mínim escrúpol. Com a teló de fons una Catalunya (no mencionada) que viu sota els efectes apocalíptics d’un meteorit que ha caigut a Sallent i que ha provocat severes mutacions a la natura.
Però la situació política també fa canviar els mètodes dels opositors. Així el grup d’extrema esquerra es radicalitza i comença a utilitzar mètodes brutals i descontrolats, sospita dels seus propis membres i els posa a prova sense importar els possibles danys col·laterals i sense valorar la pròpia condició humana. Els mitjans són els mateixos en els dos bàndols i l’únic que acaba important és la supervivència individual.
El llibre és un reflex d’una època de canvi on les metàfores brillen i enriqueixen la trama i la fan entenedora amb els seus paral·lelismes amb Alícia al país de les meravelles, amb l’ombra negra del meteorit i amb les substàncies al·lucinògenes que introdueixen al desenllaç dels protagonistes un joc entre la realitat i la ficció que fa dubtar com a lector de tots els actors de l’obra excepte de la Sara Arta i l’agent Muria que finalment es converteixen en els únics personatges que mostren uns sentiments reals i unes conviccions lleials si més no com a persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada