Per sempre. (llibre)

Novel·la que podria definir-se com d’autoajuda i que arriba a tocar fibres que per a alguns poden resultar força sensibles, tant com a arribar a fer plorar mentre llegeixes al tren.
El protagonista es diu Matteo i repassa en primera persona la seva vida, una vida que pot semblar de superació però que no deixa de ser una vida de superació a sí mateix. Amb un pare invident, una infància solitària, un primer amor que acaba sent un únic amor, una vida professional que s’enfonsa i la mort dels éssers estimats, el protagonista s’enfronta des de la solitud d’una vida triada d’ermità a tot allò que l’ha envoltat.
Quan tot ho tenen, la Nora, la dona d’en Matteo, mor amb el fill petit i un altre en camí en un accident que tot fa suposar que és un suïcidi. És una pèrdua que mai podrà superar ni que mai podrà entendre per molt que els seus pares el vulguin ajudar. La mare també morirà i d’altres dones passaran per la seva vida, però ell no tornarà a estimar o, potser, ell no estimarà. La mort de la mare l’acosta emocionalment al pare, un pare que es sobreposa a les pèrdues i que, lluny d’enfonsar-se, comença una nova vida en companyia d’una gosseta fidel.
Apareix una altra dona a la seva vida, una joveneta que l’estima amb bogeria i que intenta ajudar-lo a iniciar una nova vida, a deixar l’alcohol i a viure com a Matteo, sense cap llast que l’arrossegui, però ell no es deixa ajudar ni estimar pel simple fet que ell tampoc pot ajudar ni pot estimar.
El pare també mor, i com a llegat, una carta, una carta que, per fi, li obrirà els ulls. Però potser és massa tard. Perd la feina, Larissa desapareix de la seva vida i ja no li queda res més que ell mateix. Finalment troba el seu lloc al mig de la muntanya on una darrera sorpresa donarà sentit a la seva vida i li acabarà de donar resposta a la seva existència.