Les veus del Pamano. (llibre)

Pocs són els que senten les veus del Pamano des de Torena, només uns privilegiats, potser els que realment saben sentir i saben escoltar.
La trama d’aquest magnífic llibre transcorre a la Vall d’Àssua, al Pirineu i narra la història d’un jove mestre acompanyat de la seva esposa al que el destí porta a una escola d’aquella bella vall en plena postguerra. La dinàmica i les circumstàncies pròpies de l’època el porten a viure una situació totalment inesperada que farà que la seva dona, embarassada, l’abandoni. I en la solitud de la vella escola, el jove mestre comença a escriure un diari que no serà més que una carta destinada a la seva filla nonata i on li explicarà la realitat en la que s’ha vist immers.
Cinquanta anys més tard, una mestra d’escola troba el diari i decideix investigar pel seu conte la història i vida d’aquell jove mestre. El diari la portarà a una altra època que li reviurà una memòria oblidada, uns fets històrics regirats en nom de l’amor i barrejats amb grans reflexions sobre la condició humana, sobre el poder i sobre l’amor. Una història que a mida que va transcorrent la mestra compara i reviu en les seves pròpies carns.
El llibre recrea a la perfecció les tensions d’aquella postguerra on els odis i tensions entre famílies estaven per sobre de qualsevol condició emocional, on la convivència era impossible i on les enveges i sospites s’arreglaven amb un tret al cap. Una època plena de romanticisme per part del maquis que volien recuperar la llibertat...
Superar els primers capítols d’aquest llibre, una mica confosos i carregosos, ens permet endinsar-nos en una història plena d’humanitat i de sentiments que ens desvetlla quina era la forma de vida d’una època no tan llunyana amb una narrativa absorbent i meravellosa.