El paradís de l’Empordà està format per mafiosos russos, per terratinents sense escrúpols, per prostitutes il·legals i prostíbuls més il·legals encara, per fantasmes de Can Fanga que condueixen descapotables i lliguen amb jovenetes i per incendis forestals estiuencs. Al paradís de l’Empordà també hi ha polítics i alcaldes corruptes i fortunes de dubtós origen i també hi ha dones de cabells rosos que et fan caure d’esquena.
I al paradís de l’Empordà també trobem jardins amb hamaques, petits pobles on mai passa res i places de poble amb el seu baret on passar les hores plàcidament i on fer petar la xerrada mentre el sol s’amaga i deixa els seus colors vermellosos per la neta pell empordanesa. Hi ha un vent anomenat tramuntana que diuen que fa embogir, un Empordà on les hores no passen, transcorren i entre mig de tot aquest paradís, pots trobar antics hippies que passen el temps ara escrivint, ara investigant.
Un d’ells és el Max Riera, que es mou per un Empordà que de tan imaginari sembla real i que rep l’encàrrec d’investigar la mort d’una prostituta de carretera. I aquesta investigació barreja tots els ingredients citats del paradís de l’Empordà en una divertida i amena novel·la negra típicament tramuntanera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada