Un retrat autobiogràfic de Ferran Torrent, o en Torres, emotiu i transgressor alhora. Un retrat de la societat civil valenciana de la transició. Una societat ja avocada a diferenciar-se i una societat confosa i dividida entre la realitat regional o nacional i la realitat social o estatal.
L’amor i la lleialtat a la família, la mort del pare i després de la mare, la primera masturbació i la primera relació sexual. Les primeres feines, les baralles i per sobre de tot l’amistat i la fidelitat a la sang i la lenta però inexpugnable velocitat amb la que transcorre la vida amb els seus tiets els seus germans i les seves amistats que, al final, un no sap si són triades o són imposades però, al cap i a la fi no són més sinó que això, amistats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada