Un llibre evocador d’una època, la postguerra, i d’un poble, Gràcia. Un viatge al passat on s’amaguen històries, llegendes, desitjos i silencis. Una història d’amor que fa un gir sorprenent al final. El protagonista es fa dir Ringo, encara que es diu Mingo, potser buscant fugir de l’ambient que l’envolta inventant-se històries i aventis (aventures) on amb els seus amics viu una vida linial lluny de les cartilles de racionament i de les misèries pròpies de la postguerra. És la història d’aquell primer amor i d’aquells primers desitjos que tots hem tingut alguna vegada i que tant s’assemblen uns als altres malgrat l’època i el lloc.
Paral·lelament es viu la història de la senyora Mir amb els seus amors i desamors i les seves mans màgiques que sanen, més per saber escoltar que per saber curar. I la història de la seva filla Victòria, objecte de desig i inspiradora d’amor malgrat ser lletja.
I mentre dura el relat d’aquestes dues històries d’en Ringo i de la senyora Mir, anem coneixent les seves vides.
En definitiva, Marsé en estat pur, tant pur que fa venir ganes de recuperar la seva bibliografia i continuant evocant les històries de la postguerra i dels seus pobles i, com no, dels seus protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada