Nada. (llibre)

Un adolescent, Pierre Anton, decideix pujar a un arbre i des d’allà observar la vida passar. Pensa que la vida no és res i que només cal esperar la mort. Els companys d’escola s’ho miren encuriosits, alguns amb enveja, però cap d’ells s’atreveix a pujar a l’arbre. Lluny d’això, volen fer baixar en Pierre Anton llençant-li pedres mentre ell llença prunes i reflexions. “Cuándo nada importa es mejor no hacer nada que hacer algo, principalmente si ese algo es tirar piedras porque uno no se atreve a trepar al árbol”.
Els companys volen demostrar a Pierre Anton que la vida val la pena i que hi han coses que si que importen. És llavors que decideixen construir un munt de significat “un montón de significado” amb les coses més preuades de cada un. Cadascun tria el que creu més significatiu de l’altre passant dels objectes més insignificants al dit d’una ma passant pel cap d’un gos.
Tothom admira el munt de significat, tothom menys en Pierre Anton que no el vol veure. Finalment, en Pierre Anton baixa de l’arbre per no tornar a pujar, però ell guanya, perquè al final, res importa.
Diuen que aquest llibre és referent en el món educatiu per a adolescents d’alguns països. Sense ser precisament adolescent costa d’empassar, és dur, porta a reflexionar no ja sobre la joventut, porta a reflexionar sobre la vida i sobre l’espècie humana.
Li he prestat a un amic perquè el llegeixi abans de deixar-li al seu fill de quinze anys. No sóc pare, però em costaria molt haver d’explicar el llibre a algú sense afirmar que, efectivament, res importa.