Viure del cuento

Hi ha una professió que cada vegada guanya més adeptes, és una professió en progrés, si bé encara no compta amb una escola oficial o uns estudis específics. És la del professional del cuento. Aquests professionals per algun motiu que se m’escapa tenen la facilitat d’ocupar els càrrecs més alts, que no de més responsabilitat, i pràcticament tots en l’administració, fins i tot, alguns que han demostrat la seva professionalitat a l’empresa privada han passat a la pública uns vegada evidenciada la seva sobrada capacitat.
En general són professionals amb una esmerada competència comercial, saben vendre el producte i saben vendre’s a si mateixos. I és així com comencen la seva carrera. Apareixen del no res normalment venen a la direcció un projecte dissenyat i ideat per algun d’aquells professionals, en aquest cas anomenats treballadors, que innocentment han compartit la idea amb el cuentista. I quan la direcció ha quedat fascinada pel projecte, el tira endavant i premia al cuentista amb la seva confiança i, generalment, amb l’ascens del individu, el qual, mitjançant la seva innata competència convens al treballador per tirar-lo endavant plegats, és a dir, el treballador treballa i el cuentista el ven.
Pot passar que quan va a vendre el producte o alguna fase d’aquest davant la encisada direcció fica la pota pel total desconeixement de la evolució o elaboració del referit projecte. És en aquest moment quan el professional del cuento ha de demostrar la seva autèntica vàlua que consisteix en desacreditar al treballador i deixar-lo en evidència davant la direcció amb el conseqüent canvi de destí o represàlia cap al treballador. Llavors el professional del cuento arriba al seu zenit, comença a viure com un marajà i a augmentar el seu prestigi, sempre sense assumir cap responsabilitat no fos cas que és posés en evidència la seva capacitat incapacitada.
Quan el professional del cuento torna a casa comença a viure del cuento. Acostuma a arribar tard a casa malgrat la poca feina que te, i esgotat. És probable que els nens ja siguin a casa, ja hagin fet els deures, hagin sopat i els hagi banyat la part treballadora de la parella, normalment la dona. Arriba tant esgotat de no fer res, que la part treballadora de la parella, pietosament i en veure’l en un estat tant deplorable fruit de l’estrès ja li tingui preparat el sopar o en alguns casos la cerveseta davant el televisor. Havent sopat i recuperades les forces, el cuentista sent una necessitat ancestral de consumar l’acte sexual malgrat la dura jornada laboral, moment en el que el treballador, normalment treballadora, refús l’oferiment perquè està cansada de treballar, d’anar a buscar els nens a casa, de jugar amb ells i fer els deures, de preparar el sopar i donar-li als nens, de dutxar-los i posar-los a dormir i de preparar el sopar a l’abnegat cuentista. El perfil indica que al poc temps el cuentista veien en perill el seu projecte de vida en família, carrega les culpes a la part treballadora de la parella, es separa i, en poc temps, troba una altra part treballadora que, il·lusionada, li plantejarà un nou projecte familiar que acabarà com l’anterior. Mentrestant, continuarà tenint el sopar i la cerveseta a taula i podrà consumar l’acte. Quan el professional torni a la feina, un treballador l’estarà esperant il·lusionat per presentar-li un nou projecte que li doni un altre ascens. Amb aquest també acabarà consumant l’acte però aquesta vegada per darrera.Segurament, després d’haver llegit aquest petit pensament, penseu o us vingui a la memòria un cuentista que està molt a prop vostre i us sentiu identificats amb el relat, us heu sentit identificats amb els treballadors (espero...). M’agradaria poder demanar-vos respecte per a aquests individus però sincerament, no crec que se’l mereixin, jo, mentrestant, els hi he brindat aquest petit homenatge amb la més sincera honestedat i les més absolutes esperances de que algun dia algun directiu treballador els faci treballar i també els hi doni pel ...