El riu

Les neus que reculls de la muntanya et donen la vida. Encara i la teva joventut, acabes de néixer, saps perfectament per on ha de transcórrer la teva vida, quins camins recórrer i on desembocar, per això prens amb decisió el teu destí.
Les teves primeres passes son dubitatives, et mous tímid entre les fulles seques i els còdols semblen jugar amb tu fent-te anar amunt i avall. Poc a poc vas agafant força i decisió, prens l’empenta necessària per superar els primers entrebancs que trobes al teu camí i la suficient valentia per saltar el petit barranc que et dóna força per començar a ser tu mateix i perdre la por. El teu destí ja està marcat. Les primeres cases comencen a fer servir els teus recursos per omplir els pous que regaran els cultius i abeuran els ramats. Més endavant serà una petita central hidroelèctrica la que aprofitarà la teva empenta.
Les teves primeres passes han estat trepidants, braves, netes, i ara, ara arribes a la plana. Les concentracions humanes aquí, son més nombroses i, a banda de jugar amb tu i pescar a les teves aigües, algú es dedica a llençar les seves porqueries al teu llit. Sortosament portes prou cabal com per absorbir-les. Transcorres en calma, entre els pollancres i canyes que et donen ombra.
Ara és un germà riu el que s’ajunta amb tu per fer camí junts. La seva vida fins ara ha estat molt semblant a la teva. Us ajunteu i barregeu les vostres aigües en un petit embassament que servirà per emmagatzemar l’aigua per a la ciutat i de l’aigua que sobri, que no serà molta, continuareu el vostre camí en busca de la mar. Ara el teu salt ha estat valent i acompanyat d’un rugit, a cada salt erosiones una mica més la pedra que resisteix la teva empenta.
Has deixat la muntanya i les valls calmes i les dificultats comencen ara. El traçat de la teva vida et portarà a trobar-te altres gents, altres pobles, noves indústries que s’aprofitaran de tu, i tu gentilment cediràs una i altra vegada les seves demandes fins a quasi esgotar-les, però amb sort, trobaràs un dia de pluja que t’empentarà fins el teu objectiu, la mar, on t’esperaran amb els braços oberts perquè comencis altre cop el teu cicle, però abans, hauràs sortejat desviaments, ponts, canals, i un sens fi d’inconvenients artificials.
Ja ets a la mar, i només ens cal agrair-te tot el que has fet per nosaltres des del teu naixement, Gràcies riu, espero poder trobar-te sempre que et vingui a veure!.